Els oblidats. Que es passen mitja vida naufragant Creuant els mars de la seua soledat. La soledat Que viu de fer equilibris als carrers Sense res més que la vida que li han pres. Com aquell pres Que escriu cançons d’amor a les parets Per somiar un món sense carcellers.
Però a les nits dels postres barris Han tornat a sonar. Les velles cançons de guerra, Que havíem oblidat. Al gran circ els invisibles No podrem escapar, Però avui hem pres L’humil decisió de lluitar:
El circ ha començat! S’obre el teló Del gran circ de la mentida que han alçat Un dia més als carrers dels oblidats. Els silenciats Que engreixen les misèries de l’estat Entre els lleons de la seua dignitat. La dignitat Que es perd entre els pallassos del poder Fent malabars amb els propis sentiments. Els sentiments Que moren a les portes dels burdells Dels mercaders dels somriures presoners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada