skip to main |
skip to sidebar
S’obre el teló Del gran circ de la mentida que han alçat Un dia més als carrers dels oblidatsEls oblidats. Que es passen mitja vida naufragant Creuant els mars de la seua soledat. La soledat Que viu de fer equilibris als carrers Sense res més que la vida que li han pres. Com aquell pres Que escriu cançons d’amor a les parets Per somiar un món sense carcellers.Però a les nits dels postres barris Han tornat a sonar. Les velles cançons de guerra, Que havíem oblidat. Al gran circ els invisibles No podrem escapar, Però avui hem pres L’humil decisió de lluitar:
El circ ha començat! S’obre el teló Del gran circ de la mentida que han alçat Un dia més als carrers dels oblidats. Els silenciats Que engreixen les misèries de l’estat Entre els lleons de la seua dignitat. La dignitat Que es perd entre els pallassos del poder Fent malabars amb els propis sentiments. Els sentiments Que moren a les portes dels burdells Dels mercaders dels somriures presoners.
Heu sembrat odi,terror i destrucció.Heu estat colonitzant,ocupant nostres indrets.Volem ser pobles lliuresi no pas supeditats.Independència i
Socialisme!Ara és l'hora és el moment! Txetxènia, Palestina,Chiapas, El Salvador,Euskal Herria, Galiza,Països Catalans.Amunt els nostres punysendavant els nostres cor 
s.Independència i Socialisme!Ara és l'hora és el moment! I CAMINAREM FINS QUE L'HORITZÓ HAGUEM TRAVESSAT,HE QUEDAT AMB ELS AMICS PER DONAR JUNTS EL PRIMER PAS!I NO ENS CANSAREM D'ANAR REPETINT TOTS LA CANÇÓ,LA REVOLTA DELS OPRIMITS ENTRA EN ACCIÓ! Caminarem i no ens cansarem,tots junts ens revoltarem.Molts anys de sofrimentsvolten per les nostres ments.I qui odi sembràmisèria recollirà.Independència i Socialisme!Ara és l'hora és el moment! I CAMINAREM FINS QUE L'HORITZÓ HAGUEM TRAVESSAT,HE QUEDAT AMB ELS AMICS PER DONAR JUNTS EL PRIMER PAS!I NO ENS CANSAREM D'ANAR REPETINT TOTS LA CANÇÓ,LA REVOLTA DELS OPRIMITS ENTRA EN ACCIÓ!
Tombo a la deriva, per boscos i camins com quan encara eres viva. Ronca un vell mussol mandrós, prefereixen l'hora fosca, igual que jo. Obre'm la porta dels somnis, on reviurem com cada nit un món impossible. Apaga el món real i cauré dins un cilindre, per una espiral de vidre que em porta a tu. No em toqueu, no feu soroll, no trenqueu el meu son, no desperteu la mort, no em feu perdre de nou. Entra la teva enemiga, que tan aviat com m'obre els ulls et sega la vida. Entra aquesta claror infernal. Només vull tornar amb les ombres, que m'indicaran la porta que cal trucar. Obre'm la porta dels somnis, on reviurem com cada nit un món impossible. Apaga el món real i cauré dins un cilindre, per una espiral de vidre que no troba mai final. Somnis, Somnis, Somnis,torneu, posseïu-me. Somnis, Somnis, veniu a mi.
